D’una forma al meu judici desproporcionada, els redactors de la Llei donen a entendre en el seu preàmbul, que les Seccions de Crèdit no són fàcilment externalitzables, és a dir separables de la seva Cooperativa Agrària mitjançant el traspàs d’actius i passius a una entitat bancària. Cal tenir en compte que, la gairebé totalitat de les 120 seccions de crèdit que aproximadament hi ha a Catalunya, gaudeixen de bona salut, han complert amb tots els coeficients obligatoris i presten un servei financer a les altres seccions de les seves Cooperatives i als socis d’aquestes, de manera eficaç i competitiva. No desitgen per tant externalitzar-se en la majoria dels casos.
No obstant això, en haver-se presentat últimament dues o tres seccions de crèdit amb problemes, és especial la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils, van saltar totes les alarmes. La Generalitat de Catalunya té tots els traspassos en matèria cooperativa i ha promulgat la Llei 7/2017 de 2 de juny, el punt del qual més destacat és la creació del Fons Cooperatiu de Suport a les Seccions de Crèdit al qual s’havien oposat una trentena de Cooperatives per considerar que “pagaven justos per pecadors”, en tractar-se d’un Fons preventiu, però que ja incloïa casos consumats com el de Cambrils.
Aquest Fons suposa aportar a cada entitat un 3% de la mitjana anual dels dipòsits, amb possibilitat d’un increment del 0,50%. Aquest Fons afegeix seguretat als dipòsits en les Seccions de Crèdit que no estan emparats pel Fons de Garantia de Dipòsits,
Les Seccions de Crèdit no tenen personalitat jurídica, només poden pertànyer a les Cooperatives Agràries i vénen desenvolupant en la majoria dels casos una eficient labor financera, gestionant la tresoreria dels socis comuns i dels socis col·laboradors (aquests amb un límit del 30%), a més de facilitar el finançament en condicions avantatjoses a la pròpia Cooperativa Agrària i als seus socis.
Si bé la immensa majoria de les Seccions de Crèdit gaudeixen de bona solvència, la crisi econòmica i financera general en els últims exercicis ha suposat una reducció de marges entre els interessos per operacions actives i passives i una major dificultat d’obtenir una retribució adequada en les inversions dels dipòsits en entitats bancàries, no exemptes de risc com venim observant.
Les Seccions de Crèdit es veuen obligades a mantenir la seva ràtio de Disponibilitat molt alta per a evitar problemes de liquiditat, que es posen de manifest de manera evident sobretot en els casos en què alguna Cooperativa desitja desprendre’s de la Secció de Crèdit.
A més de l’aportació al Fons Cooperatiu de Suport a les Seccions de Crèdit indicat, la nova Llei es reafirma a exigir unes ràtios d’estructura financera (els Recursos Propis han de superar el 50% de l’Immobilitzat net) i de volum de la Secció de Crèdit (Actius totals de la Secció de Crèdit no poden superar el 85% del total d’actius consolidats).
També hauran de limitar la quantia dels seus préstecs i pòlisses a la Cooperativa a un màxim del 50% dels Recursos de la Secció de Crèdit, no podent augmentar el finançament d’un any si en l’anterior la Cooperativa ha sofert pèrdues.
D’altra banda, la nova Llei obliga a instrumentar les operacions amb socis mitjançant escriptura pública o pòlissa intervinguda per fedatari públic, que ha d’incloure la clàusula de “cessió de crèdit a tercers”. Només podrà instrumentar-se mitjançant contracte privat si, acordat pel Consell Rector, l’operació compleix uns requisits que trobem raonables i són:
a) Que la finalitat ha de ser la bestreta en relació al producte que el soci hagi d’aportar a la cooperativa en la campanya en què s’atorgui la bestreta.
b) L’import no pot superar el 80% de les aportacions de producte fetes la campanya anterior.
c) El venciment ha de ser inferior a 12 mesos.
d) La garantia ha de ser el producte que el soci aporta a la Cooperativa.
e) El contracte ha de contemplar una clàusula que la Cooperativa pot elevar a públic el contracte en qualsevol moment.
Es destaca en la Llei la importància donada a la figura del Director General de la Secció de Crèdit, que no pot ser un membre del Consell Rector, havent de ser una persona amb suficient preparació tècnica i experiència, havent d’acreditar els actuals directors la seva qualificació en un termini de 3 anys a comptar des de la publicació de la Llei (3-6-2017).
També es dóna gran rellevància a la figura de l’auditor, en qui recau la responsabilitat d’haver de comunicar al Departament de la Generalitat corresponent qualsevol fet o acordo sobre l’entitat que pugui constituir una violació greu de la normativa sobre Seccions de Crèdit, o bé que comporti un perjudici per a la continuïtat de l’explotació o que afecti greument l’estabilitat o solvència de la cooperativa o bé que impliqui una opinió desfavorable o denegada o la no emissió de l’informe.
Falta promulgar el corresponent Reglament, al qual la Llei remet en alguns casos. Estem segurs que la institució de les Seccions de Crèdit de les Cooperatives Agràries queda reforçada i que el sector farà tot el possible, malgrat les exigències, a potenciar un instrument que ha estat i ha de continuar sent fonamental en les nostres zones rurals.
