El gran objectiu d’aquesta reforma és completar d’una vegada per sempre la transició de les nostres relacions laborals cap a un model més just i garantista. Un canvi de paradigma que ajudi a bandejar el desassossec que la precarietat ha provocat en diverses generacions de treballadors del nostre país. Per a això es basa en tres objectius:
- Corregir de forma decidida aquesta temporalitat excessiva, evitant aquesta rutina tan perniciosa que provoca que en cada crisi es destrueixi sistemàticament l’ocupació.
- Revertir aquells instruments que han dificultat que la negociació col·lectiva contribueixi a la millora de les condicions de treball sense que les empreses perdin elements de flexibilitat interna, com exigeix la Comissió Europea.
- Incorporar a la legislació ordinària els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que substituiran als utilitzats en pandèmia, però amb el mateix objectiu: evitar acomiadaments.
Què canvia respecte a l’anterior reforma laboral
La nova reforma no ha derogat per complet la reforma de 2012 però suposa un canvi de rumb en les relacions laborals. Aquest canvi es basa en 6 punts essencials:
Contractes temporals
Desapareix el contracte per obra o servei (el que més ha contribuït a incrementar la bombolla de la temporalitat) i es redefineixen els contractes de durada determinada: el estructural (contracte per circumstàncies de la producció) i per a substitució del treballador (antiga interinitat).
El contracte d’obra o servei és el que més s’utilitza en el sector de la construcció. Ara, una vegada acabi la tasca assignada, l’empresa haurà de recol·locar al treballador en una altra obra. Si no es fa, s’extingirà el contracte i el treballador rebrà una indemnització del 7% calculada sobre conceptes salarials del conveni.
El contracte fix-discontinu
Es potencia aquesta figura enfront dels contractes temporals. Es pot concertar per a la realització de treballs estacionals o vinculats a activitats de temporada, per a les tasques de caràcter estacional. La reforma estableix que a aquests treballadors se’ls reconeixerà tota l’antiguitat del període de la relació laboral i no sols dels períodes efectivament treballats. Aquesta mesura afecta sobretot als treballadors del sector agrari, però també als del sector turístic.
Contractes formatius
Es redissenyen els contractes formatius buscant, sobretot, lluitar contra l’explotació dels becaris i la seva incidència en la contractació de personal fix. Serà efectiva la mesura? És un pas endavant, però així i tot la contractació de personal en un contracte formatiu continua sent molt barata per a l’empresa. Hi haurà dos tipus de contractes formatius:
- Contracte de formació en alternança (per a compatibilitzar l’activitat laboral amb els estudis). Per a estudiants de fins a 30 anys, i durant un temps màxim de dos anys. La jornada laboral no podrà ser superior al 65% en el primer any i al 85% en el segon. Per ella rebran una retribució adaptada al conveni que no podrà baixar del 60% el primer any i del 75% el segon.
- Contracte destinat a adquirir una pràctica professional adequada als nivells d’estudis (amb una durada màxima d’un any). La seva retribució en cap cas podrà ser inferior al SMI en proporció al temps de treball efectiu.
Subcontractació de serveis
Per a evitar l’abús que han dut a terme les empreses multiserveis en els últims anys, el nou marc regulador entre les empreses contractistes i subcontractistes “serà el de l’activitat desenvolupada”, no el de l’empresa contractant. Fins ara prevalien els convenis d’aquestes empreses, per la qual cosa podien rebaixar salaris per a competir a la baixa entre elles. Ara, si una empresa proveeix a una altra de personal de neteja o informàtics o jardiners, els treballadors quedaran acollits pel que reguli el conveni col·lectiu de cadascun d’aquests sectors.
Què passa amb els ERTO?
L’ERTO va suposar un encert en la crisi del COVID-19, desplaçant als acomiadaments col·lectius a un paper secundari o d’última alternativa. Es modifica la regulació dels ERTO (especialment els de força major, amb exoneracions del 90%). La reforma suposa majors facilitats de tramitació i aplicació per a les pimes, a més d’exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social del 20%, condicionades, això sí, a la realització d’accions formatives.
Mecanisme XARXA
Es crea també l’anomenat Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació, amb la finalitat de reforçar el manteniment de l’ocupació en les empreses que sol·licitin mesures de reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. L’empresa podrà acollir-se a determinades exempcions a les cotitzacions a la Seguretat Social entre el 60% i el 20%, sempre que l’empresa desenvolupi accions formatives. Existeixen dues modalitats:
- Cíclica, quan s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, amb una durada màxima d’1 any.
- Sectorial, a la qual podran acollir-se les empreses d’un sector quan hi hagi necessitats de requalificació i de transició professional, amb una durada màxima inicial d’un any i la possibilitat de dues pròrrogues de sis mesos cada.
Negociació col·lectiva i convenis col·lectius
Es manté la prioritat aplicativa del conveni empresarial respecte dels convenis sectorials excepte al salari i els complements.
S’endureixen les sancions per a evitar el frau
Hem arribat a una situació tal de precarietat que les empreses ja ni dissimulen quant al personal que tenen. Concatenen contractes eventuals i les cal fins i tot tenen treballadors que en realitat cotitzen com a autònoms (sense vacances, sense dret a baixa mèdica, sense indemnització si l’endemà els posen d’aneguetes al carrer).
Il·legal, sí, molt, però, com ocorre amb els becaris, s’ha normalitzat tant aquesta precarietat i aquest abús que ja ningú ni tan sols enarca una cella. Treballadors que comparteixen taula amb falsos autònoms o becaris o personal que va acumulant contractes d’obra i ni s’estranyen perquè els sembla que ells “tenen sort” per tenir un contracte fix. Fins fa uns anys els contractes fixos era el normal, però es va obrir la mà al parany del treball pseudo esclau i fins als treballadors veuen normal tenir companys que fan el mateix treball amb un contracte més precari (i gairebé sempre amb un sou molt més baix).
Conclusió
Servirà d’alguna cosa aquesta reforma? Molts diuen que és merament cosmètica, ja que, al no revocar la reforma laboral de 2012, això fa que aquella reforma es consolidi i sigui més complicat modificar-la en un futur.
A més, ha deixat qüestions molt importants sense tractar: res ha canviat quant als acomiadaments i les seves conseqüències, la indemnització per acomiadament segueix en els termes fixats pel PP en 2012 i es manté la no recuperació dels salaris de tramitació quan hi ha un acomiadament improcedent.
Però alguna cosa canvia. La reforma és insuficient, però sí que és un primer pas, en el qual defensa els drets dels treballadors però també inclou millores per a les empreses. Almenys és un petit pas per a abordar els dos càncers del sistema laboral: la desocupació i la temporalitat. Però no és temps de celebrar, sinó d’exigir, que encara estem molt lluny d’arribar als drets que teníem abans de 2012.
