Varen arribar a l’acord el mes de febrer passat per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.000 euros mensuals amb efectes des de l’1 de gener d’aquest any. La mesura suposa un increment de 35 euros sobre l’SMI vigent actualment (els 965 euros bruts en 14 pagues aprovades al setembre).
Després del rebuig de la CEOE, la pujada només s’ha aprovat amb el suport d’UGT i CC. OO, igual que va passar amb l’increment aprovat el setembre de l’any passat.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va ser l’encarregada de signar l’acord en nom del Govern, mentre que per CCOO i UGT, ho varen fer els seus secretaris generals, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament.
No obstant això, les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme no es varen sumar a l’acord. Els seus òrgans de govern respectius van rebutjar per unanimitat aquesta proposta.
Amb la pujada aprovada, l’SMI experimenta un increment del 36% des del 2019, quan l’actual Executiu va aprovar la primera pujada del salari mínim. Aquell any estava en 735 euros.
Després de la firma de l’acord, la ministra va assenyalar que aquesta pujada “és una fita molt important per al país”, cosa que porta a terme “amb satisfacció i alegria”, després d’haver mantingut negociacions amb patronal i sindicats des de dilluns passat.
Va indicar a més, que ja ha donat l’ordre per convocar el comitè d’experts per analitzar com queda l’escenari de cara al pròxim any darrere la pujada del 2022, però no ha avançat cap quantia.
Per part seva, el secretari general de CC. OO., Unai Sordo, va expressar la seva “satisfacció” per la signatura d’aquest acord, que impactarà directament sobre 1,8 milions de treballadors, i ha subratllat que és “coherent” amb l’objectiu de portar-lo fins al 60% del salari mitjà a final de legislatura i amb la política que han defensat els sindicats respecte del conjunt dels salaris a Espanya.
La CEOE alertava que aquesta pujada contribuirà a “augmentar els costos laborals” i la pressió sobre els marges de les empreses, fet que, unit a altres riscos com l’encariment de les matèries primeres o els colls d’ampolla a les cadenes globals de subministrament, poden portar a un menor dinamisme econòmic en el futur i a una menor creació d’ocupació.
