El seu esperat informe sobre l’impacte de la pujada del 22% del Salari Mínim el 2019 conclou que va tenir un efecte negatiu sobre l’ocupació, sobre les expectatives d’aconseguir un contracte dels més joves.
El Banc d’Espanya considera acreditat que l’increment de l’SMI el 2019 va beneficiar a 1,4 milions de persones, però va obstaculitzar les noves contractacions.
L’estudi elaborat pel Banc d’Espanya es limita a estimar en entre 0,6 i 1,1 punts percentuals l’efecte net negatiu sobre l’ocupació a Espanya de la pujada del Salari Mínim, el que aplicat a les xifres de l’Enquesta de Població activa sobre l’ocupació assalariada existent al tancament de l’any 2018 llancen un impacte negatiu d’entre 100.000 i 180.000 llocs de treball aproximadament.
Cal recordar, però, que el governador del Banc d’Espanya ja ha advertit en alguna ocasió que les pujades de l’SMI a Espanya han tingut efectes perniciosos sobre la desigualtat en concentrar el seu impacte en els trams de salaris més baixos.
L’anàlisi del BdE arriba amb retard. Cal recordar que, a principis de 2019, el supervisor va publicar una polèmica projecció en la qual va estimar que la major pujada de l’SMI de la història podria suposar la pèrdua de fins a 125.000 llocs de treball de comportar el mercat de treball de manera similar a com ho va fer després de l’increment del 8% aprovat per 2017 pel Govern de Mariano Rajoy.
contra l’organisme que ja dirigia Pablo Hernández de Cos, a què la llavors ministra de Treball, Magdalena Valerio, va arribar a titllar de “profeta del desastre” i a què se li ha convidat a realitzar una rectificació pública. El supervisor es va mantenir ferm en les seves projeccions i va emplaçar el debat sobre l’assumpte a la publicació d’una avaluació específica sobre la ‘macropujada’ de l’SMI, que llavors es va comprometre a publicar en algun moment de la segona meitat del 2020, fet que no s’havia produït fins ara.
