El Tribunal Suprem avala que les empreses absorbeixin complements salarials d’antiguitat per esmorteir en els seus balanços la pujada del salari mínim interprofessional (SMI).
És a dir, si actualment un treballador cobra 975 euros (965 euros de l’SMI i 10 euros més per triennis) és lícit que la companyia, davant de l’imminent increment del salari mínim a 1.000 euros, li apugi el sou ‘només’ a 1.000 euros i no a 1.010 euros (que sortirien de sumar SMI més els triennis). Així ho ha dictat l’alt tribunal en una sentència datada del 26 de gener d’aquest any en què els magistrats de la sala social opten per la interpretació més restrictiva per al treballador i més beneficiosa per a l’empresari, que pot estalviar-se part dels costos salarials dels empleats pitjor remunerats sempre que no se’l limiti el conveni col·lectiu d’aplicació.
La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà l’estructura ni la quantia dels salaris professionals quan aquests, en conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. “Només cal bloquejar la compensació i absorció per heterogeneïtat dels conceptes salarials, quan s’hagi convingut així en el conveni, col·lectiu”, cita el Suprem a la seva sentència.
Els magistrats de la Sala Social es recolzen en la interpretació que el salari mínim juga un paper de “garantia salarial mínima” per als treballadors per compte d’altri, segons defineix el Suprem, i que les empreses no tenen l’obligació de superar aquest límit si no ho han pre acordat abans via negociació col·lectiva.
La denúncia es remunta a la pujada de l’SMI del 2019 que va ser substancial i va elevar aquest indicador de 735,9 euros a 900 euros i la va interposar l’Associació Empresarial D’Economia Social (AEES), patronal amb representació als centres de treball per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat.
Un sector en què la cobertura del salari mínim és molt elevada, ja que la gran majoria de treballadors s’hi regeixen. I un augment de l’SMI implica un augment de costos generalitzat per part de les empreses, que van recórrer als tribunals per esmorteir aquesta pujada. Tot això en contra de les tesis sindicals, que consideren que aquesta interpretació restrictiva és una injustícia per als treballadors, perquè els condemna a viure ancorats en el salari mínim, pel fet que a cada nou augment les empreses els poden absorbir els plusos que els arrodonirien a l’alça la nòmina.
El cas ve del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja va dictaminar a favor de les empreses i el criteri. “La literalitat de les normes transcrites avala plenament la solució de la sentència d’instància que compartim”, reafirma el Suprem. Els magistrats de la Sala Social consideren que donar suport a la tesi dels sindicats hagués implicat suplantar el paper negociador de patronals i centrals, mentre que “vulneraria el paper de la negociació col·lectiva com a espai natural per a la fixació dels salaris”.
