La Llei general tributària estableix que “quan les actuacions inspectores ho requereixin, els funcionaris que desenvolupin funcions d’inspecció dels tributs podran entrar, en les condicions que es determinin, a les finques, locals de negoci i altres establiments o llocs en què es desenvolupin activitats o explotacions sotmeses a gravamen, existeixin béns subjectes a tributació, es produeixin fets imposables o supòsits de fet de les obligacions tributàries o existeixi alguna prova dels mateixos”.
Entrada en el domicili d’obligats tributaris
Per tant, en principi, segons la llei tributària, els inspectors podran entrar en els llocs esmentats anteriorment. Per a això, cal un acord d’entrada de l’autoritat administrativa que es determini, llevat que l’obligat tributari o la persona sota la custòdia de la qual atorguen el seu consentiment per a això.
No obstant això, l’inspector necessitarà una autorització judicial per entrar a determinats llocs; concretament als que siguin considerats com a “domicili constitucionalment protegit”.
En cas de voler entrar al domicili constitucionalment protegit d’un obligat tributari o realitzar registres en el mateix per a dur a terme actuacions o procediments d’aplicació dels impostos s’ha de:
Obtenir el consentiment de l’obligat tributari o aportar una autorització judicial.
Recordem que fins a la Constitució Espanyola assenyala que el domicili és inviolable i que cap entrada o registre pot fer-se sense el consentiment de la persona titular o resolució judicial, excepte cas de flagrant delicte. No obstant això, no tots els domicilis de les empreses estan sota l’empara de la Constitució.
Què és el domicili constitucionalment protegit d’una empresa?
Què significa aquest concepte? El Tribunal Constitucional ho defineix d’aquesta manera:
“El concepte de domicili constitucionalment protegit de les persones jurídiques no s’identifica necessàriament amb el domicili social ni amb el fiscal, i només s’estén als espais físics que són indispensables perquè puguin desenvolupar la seva activitat sense intromissions alienes, per constituir el centre de direcció de la societat o d’un establiment dependent de la mateixa o servir a la custòdia dels documents o altres suports de la vida diària de la societat o del seu establiment que queden reservats al coneixement de tercers “(TC 69/1999). És a dir, no totes les dependències d’una empresa estan protegits.
La sol·licitud d’autorització judicial per a l’execució de l’acord d’entrada en el domicili constitucionalment protegit de l’obligat tributari ha d’estar justificada, si com degudament motivada la finalitat, necessitat i proporcionalitat de l’entrada (novetat introduïda en la Llei 11/2021, de prevenció i lluita contra el frau fiscal)
Tant la sol·licitud com la concessió de l’autorització judicial poden practicar-se, fins i tot amb caràcter previ a l’inici formal del corresponent procediment, sempre que l’acord d’entrada contingui la identificació de l’obligat tributari, conceptes i períodes que van a ser objecte de comprovació i s’aportin a l’òrgan judicial (Novetat introduïda en la Llei 11/2021, de prevenció i lluita contra el frau fiscal)
A més, amb relació a l’entrada en els domicilis dels obligats tributaris, la Llei 11/2021 ha introduït el següent: “els Jutjats del Contenciós-administratiu coneixeran també de les autoritzacions per a l’entrada en domicilis i altres llocs constitucionalment protegits, que hagi estat acordada per l’Administració Tributària en el marc d’una actuació o procediment d’aplicació dels tributs encara amb caràcter previ al seu inici formal quan, requerint aquest accés el consentiment del seu titular, aquest s’hi oposi o hi hagi risc d’oposició”.
Però, què han dit els tribunals al respecte? Què jurisprudència trobem en aquest escenari?
Entrada en el domicili dels obligats tributaris: Jurisprudència.
En relació amb l’autorització judicial per a l’entrada en el domicili dels obligats tributaris, la sentència de Tribunal Suprem d’1 d’octubre de al 2020 (1231/2020) (prèvia a les modificacions introduïdes en la Llei 11/2021) contempla el següent:
L’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb un procediment inspector ja obert i l’inici s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes a què afecten les indagacions.
L’autorització d’entrada en el domicili ha de tractar-se d’una situació d’excepcionalitat.
No hi ha l’autorització d’entrada amb fins prospectius, estadístics o indefinits.
L’acte judicial ha de motivar i justificar la necessitat, adequació i proporcionalitat de la mesura d’entrada.
