En una recent consulta vinculant, la Direcció General de Tributs ha considerat que la tramitació i obtenció de tots els permisos necessaris per a la instal·lació d’una planta solar no arriba a constituir una activitat econòmica i, a conseqüència de l’anterior, el terreny sobre el qual s’han realitzat les gestions tampoc es troba afecte a activitat econòmica, tot això a l’efecte de l’Impost de societats. D’acord amb tal interpretació, el guany obtingut en una hipotètica transmissió de les accions de l’entitat propietària del terreny no quedaria exempta en el IS.
L’Administració argumenta ara que no hi ha activitat econòmica perquè no s’ha iniciat materialment l’obra de construcció. Això constitueix un canvi en relació amb la postura que tradicionalment venia mantenint en diverses resolucions. En les mateixes s’afirmava que, encara que no s’hagués iniciat materialment l’obra de promoció, en la mesura en la qual s’hagués incorregut en despeses associades a la mateixa i existís la necessària ordenació de mitjans de producció i de recursos humans es considerava iniciada una activitat econòmica (en línia amb el que es preveu a l’efecte de l’IVA i IAE).
Gradualment, l’Administració havia anat endurint la seva posició en relació amb aquesta matèria, ja que, en diverses consultes, matisava que la mera intenció o voluntat de dur a terme l’activitat de promoció immobiliària no implicava el seu començament efectiu. Així, les simples actuacions preparatòries o tendents a començar el desenvolupament efectiu de l’activitat com ara la petició i realització del projecte bàsic, la llicència d’obres o l’estudi geotècnic, no suposava tampoc el seu inici material.
No obstant això, mai s’havia arribat a l’extrem de negar l’existència d’una activitat econòmica una vegada que s’havien obtingut els permisos necessaris per a començar les obres. Aquesta nova posició resulta, a més, completament contradictòria amb la mantinguda per la pròpia Administració Tributària i nombrosa jurisprudència en relació amb el concepte d’inici de l’activitat econòmica a l’efecte d’altres impostos.
Aquesta posició de l’Administració obre un període de greu incertesa en l’aplicació del IS per als qui transmetin entitats amb terrenys que es trobin en aquesta situació, circumstància que es produeix molt habitualment en el sector immobiliari i energètic. Aquesta incertesa només desapareixerà bé amb un nou pronunciament de la DGT que reprengui la seva posició històrica o bé amb una decisió judicial sobre la qüestió.
Fins llavors, les companyies afectades hauran de decidir, ateses les circumstàncies específiques de cada cas, entre afrontar el risc d’aplicar el criteri contrari al defensat per l’Administració o acceptar el mateix i, en el seu cas, sol·licitar una devolució d’ingressos indeguts una vegada abonat l’Impost de societats associat a la venda de les participacions de la societat propietària del terreny.
