El TJUE ha publicat el passat octubre la seva esperada sentència que ve a confirmar que el règim fiscal espanyol per a l’amortització del fons de comerç financer en relació amb les adquisicions directes de participacions en entitats residents a la Unió Europea (Primera Decisió) o en tercers estats (Segona Decisió), establert en l’article 12.5 de l’antic Text Refós de la Llei de l’Impost de societats constitueix una ajuda d’Estat incompatible amb el mercat interior.
Aquesta sentència, juntament amb la sentència també del TJUE de data 15 de novembre de 2018 (assumpte T-207/10, Deutsche Telekom/Comissió) posen el punt final a la discussió que venia mantenint-se, des de fa més d’una dècada, sobre l’adequació d’aquest règim fiscal espanyol, en relació amb les adquisicions directes d’empreses.
Queden així confirmades íntegrament tant la Primera com la Segona Decisió de la Comissió, la qual cosa implica que les ajudes fiscals derivades d’adquisicions efectuades amb posterioritat al 21 de desembre de 2007, data fixada a l’efecte de la confiança legítima, hauran de ser retornades per part dels beneficiaris.
D’aquesta manera, és previsible que els nombrosos procediments encara pendents en aquesta matèria es reactivaran, no podent ja discutir-se l’existència d’ajuda d’Estat, malgrat que encara puguin quedar aspectes oberts a debat, com poden ser els relatius a l’import a recuperar o, en el seu cas, a l’aplicabilitat de la confiança legítima per a aquelles operacions d’adquisició que es van desenvolupar en part abans i en part després del 21 de desembre de 2007.
D’altra banda, ha de tenir-se en compte que la sentència del TJUE no es pronuncia sobre la validesa de la Tercera Decisió de la Comissió, que va declarar com a ajuda d’Estat l’amortització del fons de comerç financer generat amb l’adquisició de societats hòlding estrangeres (adquisicions indirectes). En aquest cas el debat continua obert, tant davant el Tribunal General de la UE com en els diferents procediments nacionals d’impugnació dels actes de recuperació dictats per la AEAT, sense que aquesta Sentència del TJUE suposi que aquesta Tercera Decisió vagi a córrer necessàriament la mateixa sort que les seves dues predecessores.
