Al nostre país s’ha posat límit a les hores extraordinàries amb el registre horari de la jornada laboral, però encara hi ha treballadors i directius que no desconnecten, perllonguen les seves jornades i s’emporten la feina i les preocupacions a casa seva.
Segons l’OMS, treballar 55 hores a la setmana o més augmenta un 35% el risc d’accident cerebrovascular i un 17% el risc de morir de malaltia cardíaca.
Entre les conseqüències negatives de l’addicció a la feina per als workaholics podem destacar les següents:
Conflictes en les relacions familiars. La desatenció a les famílies pot generar conflictes forts, problemes greus amb les parelles i divorcis.
Problemes de salut física i mental. L’excés de treball i l’acumulació d’estrès laboral poden derivar al síndrome de burnout (treballador cremat). Aquesta síndrome es caracteritza per un estat d’esgotament físic i mental que es prolonga en el temps i arriba a alterar la personalitat i l’autoestima del treballador. També poden patir depressió, sentiment de culpa i ansietat.
Aïllament social. És freqüent que els addictes a la feina mostrin desinterès per les relacions interpersonals no relacionades amb el treball.
Alteracions del son. Fer feina fins a altes hores de la nit o ficar-se al llit pensant en el treball treu hores i qualitat del son. Aquesta situació pot minvar el rendiment del treballador, provocant també malhumor i esgotament.
Consum de substàncies tòxiques per augmentar el rendiment laboral. L’excés de cansament pot portar al consum de drogues estimulants per superar el cansament i la necessitat de dormir.
És convenient deixar clara les diferències entre aquests dos perfils de professionals:
Compromesos amb la seva feina. Són treballadors motivats a qui la seva activitat laboral els apassiona, però que, un cop finalitzada la seva jornada, desconnecten i descansen prou per tornar l’endemà amb les piles carregades de nou. Aquests treballadors solen portar una vida plena i saludable.
Addictes a la feina. Mai no acaben d’estar satisfets amb la seva feina, per això treballen més i més hores. No aconsegueixen desconnectar ni en el seu escàs temps lliure. No descansen prou i el cansament es va acumulant i fent efecte en els seus organismes. Solen acabar tenint conflictes laborals i familiars.
Per tant, els departaments de recursos humans han d’intentar que els seus treballadors estiguin compromesos amb la seva feina i siguin productius, no que prolonguin les seves jornades de treball de manera reiterada més enllà de la jornada laboral.
