Lluita contra l’elusió fiscal en operacions vinculades
El passat 10 de març, es va publicar al BOE el Reial decret-Llei 4/2021, de 9 de març que introdueix una reforma de l’Impost sobre Societats i la Llei de l’IRNR. Modificacions que entren en vigor per a exercicis iniciats el 2020 que no hagin finalitzat l’11 de març de 2021.
Amb aquesta normativa, es pretén acabar amb l’elusió fiscal en operacions vinculades, on es produeix el que es coneix com a “Asimetria Híbrida”
Les asimetries híbrides són situacions derivades de qualificacions fiscals diferents entre països. Aquestes poden ser de despeses o ingressos generats en operacions comercials entre empreses vinculades. Aquesta situació provoca una exempció en l’ingrés, una doble deducció de la despesa, o reduccions del tipus impositiu, que eludeixen la imposició de les rendes generades.
Imaginem una empresa a Espanya, que realitza operacions vinculades amb una altra empresa situada en un altre país. Aquestes operacions es qualifiquen fiscalment de forma diferent. Aquesta diferència produeix la deducció d’una despesa a Espanya, l’ingrés a l’altre país, no tributa. Estem davant d’una erosió de la base imposable en l’Impost sobre Societats en una estructura d’empreses vinculades.
Per evitar aquest fet s’introdueix en la Llei 27/2014, un article 15.bis on es limita la deduïbilitat de determinades despeses que originen les asimetries híbrides esmentades.
Despeses fiscalment no deduïbles:
Les despeses corresponents a operacions entre entitats vinculades quan, a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent entre països, es produeixin amb caràcter general:
Que la despesa en un país no generi en l’altre país un ingrés, o generi un ingrés sotmès a una reducció del tipus impositiu o a qualsevol deducció o devolució d’impostos que sigui diferent per evitar la doble imposició jurídica.
Que la despesa en un país generi al seu torn una despesa fiscalment deduïble en l’altre país.
Finalment, també s’introdueix com a reforma de l’impost sobre societats, la no aplicació de l’article 22 de la LIS. En el cas de rendes obtingudes a través d’un establiment permanent que no és reconegut fiscalment pel país o territori de situació. Per tant, en aquest cas no es poden aplicar les exempcions previstes per a rendes obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent.
Com podem observar, el legislatiu espanyol, en harmonia amb la Unió Europea i l’OCDE, busquen, cada vegada amb més afany, acabar amb les polítiques fiscals que permeten l’elusió fiscal internacional.
